Ja el 1738, el científic suís Daniel Bernoulli mesurava el flux d'aigua mitjançant el mètode de pressió diferencial basat en la primera equació de Bernoulli. Més tard, el científic italià GB Venturi va estudiar l'ús del tub Venturi per mesurar el flux i va publicar els seus resultats el 1791.
El 1886, l'americà Herschel va desenvolupar el tub Venturi en un pràctic dispositiu de mesura del flux d'aigua.
Des de principis fins a mitjans del segle XX, els principis de mesura originals van anar madurant gradualment i la gent ja no va limitar el seu pensament als mètodes existents, sinó que va començar noves exploracions.
A la dècada de 1930 van sorgir mètodes per mesurar la velocitat del flux de líquids i gasos mitjançant ones sonores. Tot i que es van explorar mètodes per mesurar el flux mitjançant ones sonores, no van fer progressos significatius fins a la Segona Guerra Mundial. No va ser fins al 1955 que es va introduir el mesurador de cabal Maxson, utilitzant el mètode de circulació acústica, per mesurar el cabal de combustible d'aviació.
A partir de la dècada de 1960, els instruments de mesura van començar a desenvolupar-se cap a la precisió i la miniaturització.
Amb el ràpid desenvolupament de la tecnologia de circuits integrats, s'han utilitzat àmpliament els mesuradors de cabal ultrasònics amb tecnologia de bucle bloquejat en fase-. L'aplicació generalitzada de microordinadors ha millorat encara més la capacitat de mesura de flux. Per exemple, els velocímetres làser Doppler poden processar senyals més complexos després d'estar equipats amb microordinadors.